peus cansats

Però estic corrent, amb els peus cansats, amic meu, estic cansat i comptant els minuts, perquè el temps passi a poc a poc.
Realment no m'importa la quantitat de tumors i la mala sang que sembla caminar dins meu.

I hi ha sang pura?
No ho sé, i no busco respondre aquesta pregunta, busco quedar-me només en una vorera... Sols, tu i jo, i els arbres; I la teva veu ronca, els teus ulls sempre adormits, les teves mans cansades, afilades...

Fins al dolor sense fi.